TEXTO DE PATRICIA CIRIANI, DIRECTORA:
The Festival Lilliput as a little utopia
El Festival Lilliput com a petita utopia
REPORTAJE 15-24 OCT 2010
The Festival Lilliput as a little utopia
El Festival Lilliput com a petita utopia
REPORTAJE 15-24 OCT 2010
Festival Lilliput: ¿Qué es? What is it? Què és? Cos’è? Qu'est-ce que c'est ?
- CASTELLANO - english below Català baix italiano giú - français plus bas
Proyecto iniciado por Patricia Ciriani con el Instituto Catalán de Antropología, el Festival Lilliput quiere dinamizar y revitalizar con artistas los quioscos de Barcelona que van cerrando.
Queremos continuar y complementar de manera artística el estudio desarrollado por miembros del Instituto Catalan de antropología, Porteries: Entre l’espai públic i l’espai privat, dirigido por Joan Bestard Camps, realizado con la colaboración del CCCB, que se publicó en 2006 con el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Un inventario, varias entrevistas a los quiosqueros y una revista fueron llevados a cabo por Patricia Ciriani desde el octubre 2007 con la ayuda de algunos entusiastas de la clase de máster de la UB de Martí Peran (Adrian Soler Pastor, Mar Soteras, Silvia Rodriguez), y más amigos.
Gracias a la movida generada, la prensa empezó a interesarse por el tema en febrero 2009: La Vanguardia Digital publicó un artículo que desencadeno varios reportajes en la televisión nacional (Antena 3, TVE 1) en prime-time, y también en la radio.
Artistas plásticos, una bailarina francesa, y una arquitecta de Barcelona, ademas de los antropólogos del ICA, se asocian al proyecto dirigido por Patricia Ciriani, para concretar el primer festival de quioscos del mundo: el Festival Lilliput.
Logramos el respaldo institucional no solo del Ajuntament de Barcelona, sino de la Generalitat de Catalunya. También nos apoyan, entre otros, el Instituto Francés de Barcelona, Can Xalant y el CCCB.
Esperamos poder contar con todas las iniciativas, tanto por parte de los quiosqueros y de los propietarios de los quioscos, como personas voluntarias para ayudar en la organización de este complejo evento multidisciplinario.
Y para dar mejor idea del rol de catalizador social que juegan los quioscos de escalera, a medio camino entre habitantes y vida de la calle, el Festival Lilliput produjo dos cortometrajes: ESPIONAJE (dir. Lluís Hereu, 3') y TURRONES(dir. David Casademunt, 12'), que les invitamos a ver tantas veces que lo quieran en esta página web.
Cualquier pregunta, comentario o sugerencia la puede hacerla aquí, en este blog, destinado a fomentar una comunidad de románticos de los quioscos de escalera.
- ENGLISH - Català baix taliano giú - français plus bas
Welcome to Lilliput!
The Catalan Institute of Anthropology is inviting you to the first Festival Lilliput, an original cultural offering that encourages you to experience a different Barcelona. We present a route of kiosks, juxtaposed between stairways and the street, providing new places for artistic exhibition and performance.
Historically, stairway kiosks were caretakers’ lodges, which accounts for their central position at the base of the buildings. Many of these lodges have fallen into decay, and have been renovated to create small shops. These tiny and peculiar architectures play a role as urban catalysts in the relationship between inhabitants, pedestrians, and clients. Our festival aims to revitalize these kiosks, as many of them have now become an endangered species. In order to enhance the collective memory, we created an archive in this blog. Here, you’ll find a collection of past testimonies, recounting the living conditions of what are now kiosks.
The ultimate aim of the festival is to revalue this anthropological heritage, while supporting artistic creation. The various approaches are guided by this dialogue between the intimate and the public that the Lilliputian kiosks make possible, right in the middle between the neighbours’ stairway and the street.
In the core of Barcelona’s historic centre, we chose seven Lilliput Kiosks from the one hundred that we inventoried. Most of these kiosks are located in Ciutat Vella. Altogether, they make for a playful and informal counterpoint to the Eixample’s orderly sobriety.
To give a better idea of the kiosks' interplay with the inhabitants and setreet life, the Festival Lilliput has produced two short movies, ESPIONAJE/SPYING (by Lluís Hereu, 3') and TURRONES (by David Casademunt, 12'), which you are welcome to view again and again in this very website.
We invite you to travel throughout, and discover an open, mixed, convivial, generous Barcelona!
Street art or expanded gallery space?
The artists brought together in this festival have a common interest in the process of creating works of fiction in the spaces they have appropriated, while deriving inspiration from a variety of catalysts, whether they be personal in nature (Katja Fleig), everyday types of events (Miguel Conejeros), sepulchral (Alexander Pilis), geometrical (Frédéric Tchorbadjian), architectural (Luís Bisbe), ecological (Joana Cera), or political (Javier Peñafiel).
Working as a ‘canvas’ between the horizontality of the street and the vertical circulation of the building, the Lilliput Kiosk offers each artist the opportunity to express metaphorical ideas from within an intimate space.
This festival will take place each year and, in so doing, will annually switch the focus from that of the familiar to one of positive and poetic interaction for the residents of the buildings, passersby on the streets, and members of the neighbourhoods.
- CATALÀ - italiano giú - français plus bas
Projecte iniciat per Patrícia Ciriani amb l'Institut Català d'Antropologia, el Festival Lilliput vol dinamitzar i revitalitzar a través dels artistes els quioscos de Barcelona que van tancant.
Volem continuar i complementar de manera artística l'estudi desenvolupat per membres de l'Institut Català d'Antropologia, “Porteries: Entre l’espai públic i l’espai privat”, dirigit per Joan Bestard i Camps, realitzat amb la col.laboració del CCCB, i que es va publicar el 2006 junt amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Volem continuar i complementar de manera artística l'estudi desenvolupat per membres de l'Institut Català d'Antropologia, “Porteries: Entre l’espai públic i l’espai privat”, dirigit per Joan Bestard i Camps, realitzat amb la col.laboració del CCCB, i que es va publicar el 2006 junt amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Des de l'octubre de 2007, Patrícia Ciriani va dur a terme, un inventari, vàries entrevistes als quiosquers i una revista, amb l'ajuda d'alguns entusiastes de la classe del màster de la UB de Martí Peran (Adrian Soler Pastor, Mar Soteras i Sílvia Rodríguez, entre d'altres).
Gràcies a l'enrenou generat, la premsa va començar a interessar-se pel tema, el febrer de 2009: La Vanguardia Digital va publicar un article que va desencadenar varis reportatges a la televisión (Antena 3, TVE 1) a prime-time, i també a la ràdio.
Gràcies a l'enrenou generat, la premsa va començar a interessar-se pel tema, el febrer de 2009: La Vanguardia Digital va publicar un article que va desencadenar varis reportatges a la televisión (Antena 3, TVE 1) a prime-time, i també a la ràdio.
Artistes plàstics, una ballarina francesa i dos arquitectes de Barcelona, a més dels antropòlegs de l'ICA, s'associen al projecte dirigit per Patrícia Ciriani, per a concretar el primer festival de quioscos del món: el Festival Lilliput.
Aconseguim el suport institucional no només de l'Ajuntament de Barcelona, sinó també el de la Generalitat de Catalunya. També ens dóna suport, entre d'altres, l'Institut Francès de Barcelona, Hangar, La Central, i el CCCB.
I per a donar millora idea del rol de catalitzador social que jugen els quioscs d'escala, a mig cami entre habitants i vida del carrer, el Festival Lilliput va produir dos curtmetratges: ESPIONAJE (dir. Lluís Hereu, 3') i TURRONES(dir. David Casademunt, 12'), que us convidem a veure tantes vegades que vulgueu en aquesta pàgina web.
Esperem de poder comptar amb totes les iniciatives, tant per part dels quiosquers i dels propietaris dels quioscos, com de les persones voluntàries, per tal d'ajudar a l'organització d'aquest complex esdeveniment multidisciplinari.
Qualsevol pregunta, comentari o suggerència la poden fer aquí, en aquest blog, destinat a fomentar una comunitat de romàntics dels quioscos d'escala.
Tambié ens pots escriure a: festivallilliput@gmail.com.
- ITALIANO - français plus basTambié ens pots escriure a: festivallilliput@gmail.com.
Progetto iniziato da Patricia Ciriani con la collaborazione dell’ Istituto Catalano di Antropologia; il Festival Lilliput vuole dinamizzare e rivitalizzare attraverso artisti i chioschi condominiali (Chioschetti tipici con mini attività commerciali di dimensioni ridotte situati all’interno dei condomini di vecchi edifici di Barcellona) che stanno chiudendo.
Vogliamo continuare e complementare in maniera artistica lo studio sviluppato da parte dei membri dell’Istituto Catalano di Antropologia, chiamato “Porteries: Entre l’espai públic i l’espai privat” diretto da Joan Bestard Camps, realizzato con la collaborazione del CCCB, che si pubblicò nel 2006 con il Dipartimento di Cultura della “Generalitat” di Catalogna.
Un inventario, varie interviste ai gestori dei chioschi ed una rivista, il tutto condotto nell’ottobre de 2007 da parte di Patricia Ciriani con l’aiuto di alcuni studenti volenterosi del Master della UB di Martí Peran (in particolare Adrian Soler Pastor, Mar Soteras, Silvia Rodriguez).
Grazie al movimento generato dall’attività, a febbraio 2009 la stampa iniziò a interessarsi al tema: “La Vanguardia Digital” pubblicò un articolo che scatenò interesse da parte della televisione nazionale (Antena 3, TVE 1) prime-time, e anche la radio.
Oltre agli antropologi dell’ ICA , al progetto diretto da Patricia Ciriani si sono associati Artisti di arte plastica, una ballerina francese e un architetto di Barcellona, per poter concretizzare e rendere fattibile il 1° festival dei chioschi nel mondo: Festival Lilliput.
Si è ottenuto il sostegno da parte del Comune di Barcellona e anche della “Generalitat” di Catalogna.
Inoltre siamo appoggiati dall’istituto Francese di Barcellona, Can Xalant e il CCCB.
Ci auguriamo di poter effettuare tutte le iniziative, con l’aiuto dei gestori dei chioschi, proprietari dei chioschi, e volontari per poter aiutare nell’ organizzazione e realizzazione di questo complesso evento multidisciplinare.
Per avere un’idea migliore del ruolo di catalizzatore sociale che hanno i chioschi che si trovano a metà tra gli abitanti del condominio e la strada, il Festival Lilliput ha prodotto due cortometraggi: ESPIONAJE/SPIONAGGIO (Regista: Lluís Hereu, 3′) e TURRONES/TORRONE (Regista: David Casademunt, 12’) i quali possono essere visti nella nostra pagina web.
Qualunque domanda, commento o suggerimento vogliate fare potete farlo qui stesso, nel nostro blog, destinato a realizzare e fomentare una comunità di “romantici” dei chioschi dei condomini.
Potete anche scriverci a: festivallilliput@gmail.com.
Vogliamo continuare e complementare in maniera artistica lo studio sviluppato da parte dei membri dell’Istituto Catalano di Antropologia, chiamato “Porteries: Entre l’espai públic i l’espai privat” diretto da Joan Bestard Camps, realizzato con la collaborazione del CCCB, che si pubblicò nel 2006 con il Dipartimento di Cultura della “Generalitat” di Catalogna.
Un inventario, varie interviste ai gestori dei chioschi ed una rivista, il tutto condotto nell’ottobre de 2007 da parte di Patricia Ciriani con l’aiuto di alcuni studenti volenterosi del Master della UB di Martí Peran (in particolare Adrian Soler Pastor, Mar Soteras, Silvia Rodriguez).
Grazie al movimento generato dall’attività, a febbraio 2009 la stampa iniziò a interessarsi al tema: “La Vanguardia Digital” pubblicò un articolo che scatenò interesse da parte della televisione nazionale (Antena 3, TVE 1) prime-time, e anche la radio.
Oltre agli antropologi dell’ ICA , al progetto diretto da Patricia Ciriani si sono associati Artisti di arte plastica, una ballerina francese e un architetto di Barcellona, per poter concretizzare e rendere fattibile il 1° festival dei chioschi nel mondo: Festival Lilliput.
Si è ottenuto il sostegno da parte del Comune di Barcellona e anche della “Generalitat” di Catalogna.
Inoltre siamo appoggiati dall’istituto Francese di Barcellona, Can Xalant e il CCCB.
Ci auguriamo di poter effettuare tutte le iniziative, con l’aiuto dei gestori dei chioschi, proprietari dei chioschi, e volontari per poter aiutare nell’ organizzazione e realizzazione di questo complesso evento multidisciplinare.
Per avere un’idea migliore del ruolo di catalizzatore sociale che hanno i chioschi che si trovano a metà tra gli abitanti del condominio e la strada, il Festival Lilliput ha prodotto due cortometraggi: ESPIONAJE/SPIONAGGIO (Regista: Lluís Hereu, 3′) e TURRONES/TORRONE (Regista: David Casademunt, 12’) i quali possono essere visti nella nostra pagina web.
Qualunque domanda, commento o suggerimento vogliate fare potete farlo qui stesso, nel nostro blog, destinato a realizzare e fomentare una comunità di “romantici” dei chioschi dei condomini.
Potete anche scriverci a: festivallilliput@gmail.com.
- FRANÇAIS -
Projet à l'initiative de Patricia Ciriani en collaboration avec l'institut Catalan d'Anthropologie, le festival Lilliput a pour objectif de dynamiser, avec l'intervention d'artistes, les kiosques de Barcelone qui sont en train de fermer.
Nous voulons poursuivre et complémenter de manière artistique l'étude effectuée par des membres de l'Institut Catalan d'Anthropologie sur les loges de concierge, "Porteries: Entre l'espai pùblic i l'espai privat", dirigée par Joan Bestard Camps, réalisée avec la collaboration du CCCB, et publiée en 2006, en collaboration avec le service culturel de la Generalitat de Catalogne.
Un inventaire des kiosques, plusieurs entretiens des commerçants qui y travaillent ont été menés à bien et publiés dans une publication de la UB par Patricia Ciriani, à partir du mois d'octobre 2007 avec l'aide de quelques étudiants enthousiastes de la classe du master de la UB de Marti Peran (Adrian Soler Pastor, Mar Soteras, Silvia Rodriguez) et de quelques amis.
Grâce au mouvement généré par cette démarche, la presse a commencé a s'intéresser au sujet en février 2009 : La Vanguardia a publié un article et par la suite, plusieurs reportages ont été diffusés sur des chaînes nationales (Antena 3, TVE 1) à des heures de grande audience et la radio a également relayé l'information.
Plusieurs plasticiens, une danseuse française, une architecte de Barcelone et les anthropologues de l'ICA se sont associés au projet et cette collaboration a abouti à la création du premier festival des kiosques au monde : le Festival Lilliput.
Nous avons bénéficié non seulement de l'appui institutionnel de la Mairie de Barcelone mais aussi de celui de la Generalitat de Catalogne. Nous avons reçu également le soutien de l'institut Français de Barcelone, de Hangar et du CCCB.
Cette année encore, nous souhaitons pouvoir compter sur le soutien des commerçants comme des propriétaires des kiosques et sur l'aide des bénévoles pour organiser cet événement multidisciplinaire que représente le Festival Lilliput.
Et pour donner une meilleure idée du rôle de catalyseur joué par les kiosques d'escaliers, à mi-chemin entre les habitants et vie de la rue, le Festival Lilliput a produit deux courts-métrages : Espionaje/Espionnage (réal. Lluís Hereu, 3') et Turrones/Nougat (réal. David Casademunt, 12'), que nous vous invitons à voir autant de fois que vous le voudrez sur notre site web.
Vous pouvez nous adresser tous vos commentaires, questions ou suggestions dans ce blog destiné à promouvoir une communauté d'amoureux des kiosques d'escaliers.
