El Festival Lilliput se despide con música electrónica

Esta noche es ¡la última performance de KLS BEATS en el Bar Pasajes, c/ Sant Pere més Alt 31 (Bicing Palau de la Música/L'Antic Teatre)!
Nos despediremos luego con la fiesta debida de CIERRE, en el bar 68 (c/ Sant Pau, 68, Bicing Rambla del Raval), con la música muy ecléctica del colectivo ABABOL PARTY. Ya se apuntaron la Zabet, Punto Cinco y el master of ceremony Kls Beats.
¡Os esperamos, que eso puede ser el adiós de Lilliput a Barcelona!

¡LILLIPUT EN MÚSICA! Esta noche, Kls Beats en el Bar Pasajes, y La Rouge

¡Participa esta noche a las 20.30h en la penúltima función de la performance audiovisual de KLS BEATS en el Bar Pasajes del c/ Sant Pere més Alt, 31!
Está cerca del Palau de la Música y l'Antic Teatre, y la performance sólo dura tres cuartos de hora.

KLsBEATS - CLIP -LAPTOP CAFE FESTIVAL LILLIPUT 2011 by KLsBEATS

Después, sobre las 22.00h seguimos con secuencias del Festival Lilliput 2010 y el World Wide Kiosk del mismo Kls Beats. Recuerdas el quiosco del c/ Bonsuccés, 13, ahora desaparecido? 45 DJs pincharon en el quiosco de escalera, mientras los transeúntes de todas generaciones y orígenes bailaban por la calle...
A partir de las 22.30h en el bar La Rouge, nos encontramos para volver a bailar al ritmo del dubstep, electro, techno, funk, drum & bass. ¡Nadie nos quita el bailado! Tod@s a la Rambla del Raval, 10, hasta las 3h de la madrugada.

Hoy mani, y la última función de la bailarina Eryn Rosenthal

Hoy a las 19:00h bailará por última vez en el Festival Lilliput la bailarina Eryn Rosenthal venida desde Nueva York con The Doors Project, con su compañero Paulo Cingaloni. Nos vemos ahí, después de la manifestación, en la calle Bonsuccés 12, al lado de las Ramblas, metro Plaza Catalunya.


Si quieres apoyar al Festival Lilliput y a la vez participar a un progama de la TVE1, ven este mediodía a las 13h en Bonsuccés 12, donde bailará un rato Eryn Rosenthal y Paulo Cingaloni, y sobre las 13.15h en el Bar Pasajes en Sant Pere més Alt, 31 para una performance electro-política de Kls Beats. Como el bar abre a propósito, necesitamos a actores para llenarlo tomando el vermut :-)


Mañana domingo entre las 19 y las 21h hora española, TVE1 difundrá el reportaje de los quioscos de escalera que filmarán esta mañana, en el programa Más Gente.


Dinos cómo conociste el Festival Lilliput: ¿por la prensa escrita? ¿La tele? ¿La radio?  ¿Por la web? ¿Cuál? ¿Un/a amigo/a? ¿Paseando por la calle? ¿Viniendo los años anteriores? y gana un LILLISHUT en la fiesta del cierre del festival, el sábado 22 de octubre de 23 a las 3h en el bar 68, c/ Sant Pere 68 (Raval).

Laptop Café by Kls Beats, 14/10/11

Increíble marejada mediática a favor de Lilliput!

Gracias a todos por acudir ayer a la inauguración del III Festival Lilliput! Había tanta gente delante del quiosco Bonsuccés 12 que formábamos como una doble pared!


La prensa nos sigue muy fiel y con nuevos medios interesados: El País vuelve con un artículo bien cañero que se agradece, hoy sale el artículo muy simpático de Edwin Winkels El Periódico de Cataluña y, por primera vez, estamos también en el Avui/El Punt de hoy también.


Ayer vino el siempre fiel programa Conexió Barcelona, nos hizo 2 conexiones en directo para BTV, con Laia Solé y Eryn Rosenthal bailando con Paulo Cingolani.


El lunes saldrá la entrevista que nos hizo Pla B, el programa cultural de BTV.
Mañana nos entrevistan TVE1 para Más Gente del domingo de 19 a 21h. ¡Eso también es novedad!
Y otra novedad notable: después de dos ediciones de un festival casi enteramente subvencionado por la Generalitat de Catalunya ¡por fin! TV3 se interesa a Lilliput, y nos dedica 10 minutos de los Matins de TV3, la semana que viene.
Entrevistarán a Laia Solé y Sébastien Cordoleani el lunes por la tarde.


Seguimos hoy con la actuación de baile de Eryn Rosenthal en el quiosco de Bonsuccés 12, a las 19:00 durante un cuarto de hora. Y a las 20:30 empieza el concierto de Kls Beats en el Quiosco-Bar Pasajes de Sant Pere més Alt, 31.
VISCA LILLIPUT!

¡INAUGURAMOS HOY! CON DANZA A LAS 19:00h

¡Hoy empieza el III Festival Lilliput!


HOJA DE RUTA
A las 10h abre el primer quiosco Lilliput al público: es la joyería Agudee, c/ Petritxol, 1, con el diseñador industrial SÉBASTIEN CORDOLEANI.
A las 12h se activa el segundo quiosco, c/ Ferran, 19, con la artista visual LAIA SOLÉ.
A las 19:00h empieza la primera danza de improvisación Contact de ERYN ROSENTHAL, con sus compañeros bailarines MARTA MARTÍNEZ DE ARAGÓN Y PAULO CINGOLANI y los textos de SERGIO HERRERO.
A las 19:30h los cuatro empiezan su recorrido bailado y actuado por las calles del centro, para llegar sobre las 20:30h en el Bar Pasajes, c/ Sant Pere més Alt, 31.
Sobre las 20:30h: el músico KLS BEATS lanza su one-man-show con audiovisual a conotación revolucionaria...
Y luego... ¡A festejar este lanzamiento en el bar, pues!


MAPA DEL RECORRIDO BAILADO

Ver mapa más grande

¡NO TE LO PUEDES PERDER!
Y sé puntual, pues el recorrido es minutado :-)

¡Ya lanzamos el III Festival Lilliput!

WATCH OUT! Lilliput on the starting blocks again!

Lanzamos pronto la tercera edición del Festival Lilliput, única manifestación del mundo a proponer instalaciones pluriartísticas dentro de los espacios minúsculos de los quioscos de escalera. Una typologie arquitectónica muy específica de Barcelona, que dio lugar a investigaciones antropológicas y un inventario de 100 quioscos de escalera a través de cinco distritos céntricos de Barcelona: el Raval, el Gótico, La Ribera, Poble Sec y Gràcia.

Del jueves 13 al sábado 22 de octubre de 2011, 4 quioscos de escalera serán activados por 4 artistas de renombre nacional e internacional que están preparando 5 obras in situ:

• Sébastien Cordoleoni, diseñador interior francés viviendo entre Aix-en-Provence (Francia) y Barcelona
• Kls Beats, DJ y músico experimental español basado en Barcelona
• Eryn Rosenthal, bailarina y coreógrafa estadounidense basada en Brooklyn
• Laia Solé, artista visual viviendo entre Vic y Barcelona

Más información sobre la programación aquí

Esperamos tus comentarios y tu presencia el día de la inauguración, que como el año pasado será E·S·P·E·C·T·A·C·U·L·A·R

...¡NO TE LO PIERDAS!

Patricia Ciriani

Directora del Festival

festivallilliput@gmail.com 

Última semana Lilliput! Esperamos vuestras fotos y comentarios!

Os quedan 5 días para aprovechar de 10 instalaciones artísticas, una performance de danza, y un quiosco de música electrónica!

Hasta el Sábado 13 de noviembre: 

Un set de música electrónica en el WWK c/ Bonsuccés 13, al lado de la Rambla de 19 a 21h y más horas el sábado

+ 

Instalaciones visuales, sonoras y cinematográficas en 10 quioscos del centro de Barcelona. Ver el mapa con horarios, justo en esta página por la derecha.

Viernes 12 de noviembre - incluido en el festival Raval(s)
Primera noche de pre-cierre:
22.00-01.00h: 2 DJs del World Wide Kiosk en FREEDONIA (c/ Lleialtat 6 - Raval)


Sábado 13 de noviembre - incluido en el festival Raval(s)

16-17.45h: visita guiada con Patricia Ciriani y los artistas (salida: c/ Sant Pere més Alt 31, cerca del Palau de la Música - llegada: c/ Bonsuccés 13)

18h: duo de danza de Miryam Mariblanca con Diego Campos (c/ Bonsuccés 13)

18.30/22h: fiesta musical de Sicknife y Kls Beats (c/ Bonsuccés 13)

Con el soporte de Estrella Damm y la pizzería Mucci's

22h: climax final en un local situado arriba de la tienda Ho! lala, en calle Valldonzella. La entrada se hace por Torres i Amat 21, al segundo piso la puerta B.

Con danza, música, y proyecciones de todos los vídeos y fotos del mes del Festival Lilliput!!

ENVIARNOS VUESTROS VÍDEOS Y FOTOS, ¡y los incluiremos!

¡Bienvenida a todos!!! Hacer correr la vos!


Y no dudéis en dejarnos vuestros comentarios sobre vuestras visitas Lilliput, en este blog o por Facebook!

Patricia Ciriani

Directora del Festival

Hoy entrevista en COM Ràdio a las 18h

Hoy de 18 a 18.30h: Lilliput vuelve a la radio! 
Patricia Ciriani y Kls Beats son entrevistados por Raquel Loscos en Extraradi de Olga Vallejo, en COM Ràdio 88.1 y 95.7 FM.

El Festival Lilliput en el informativo cultural nacional de la 2!

Excelente reportaje de la TVE 2 (Blanca Flaquer) emitido ayer viernes a las 20.30h, justo después de la presentación de Alaska y su último álbum.
El programa es Miradas 2 del informativo cultural diario nacional de la TVE 2.

Quedaron 4 minutos de las 3 horas que rodó la periodista Blanca Flaquer, el martes 26.

Da la palabra a la directora Patricia Ciriani, y los artistas Annette Merrild, Jean-Philippe Peynot, Kls Beats, y Miryam Mariblanca que hizo una performance de danza improvizada on the spot.
El quiosco de Jean-Charles Fitoussi, en el Bar Pasajes, está muy bien representado.

Lo retransmiten hoy sábado 30 de octubre a las 14h.

Siempre se puede ver por la web del programa Miradas 2, entre los minutos 16'57 y 20'52.
Está subido a nuestro recojo de prensa, aquí!

Hoy a las 19h, encuentro con los artistas Lilliput en La Central del Raval

El Festival Lilliput invita a sus espectadores, todos los que siguen desde 2 semanas los DJs del World Wide Kiosk de KLS BEATS, la historia de amor en tres actos de JEAN-PHILIPPE PEYNOT, la cama caliente y la luz "despertando" de ANNETTE MERRILD, el baile de los sentidos más frenéticos de MIRYAM MARIBLANCA, los conciertos aleatorios de radio y gotas de agua de ARNO FABRE, el candombe de un cura borracho transfigurado con Bach po ...r CAETANO DIAS, el contador del tiempo de un bar de toda la vida de ANDREAS KAUFMANN, y el cine culto sin copyright por teléfono móvil de JEAN-CHARLES FITOUSSI...

KLS BEATS http://www.ababolparty.com/ - http://www.klsbeatsdj.com/
MIRYAM MARIBLANCA http://www.mariblancayclavel.blogspot.com/
ANNETTE MERRILD http://www.annettemerrild.com/
JEAN-PHILIPPE PEYNOT http://www.canxalant.org/
y la directora PATRICIA CIRIANI http://www.myspace.com/claudelparadis
esperan vuestras preguntas,

en el sótano de la librería La Central del Raval, a dos pasos de los 2 quioscos de escalera de la calle Bonsuccés.

Os esperamos puntuales ya que la librería cierra sus puertas a las 21h o poco antes... ¡Preparar muchas preguntas sobre el por qué de las obras!!

Mucho ambiente este domingo para DJ Deep, el único hip hopero del Festival!

Un vídeo corto para darles a ver la relación intensa que tiene el quiosco electrónico World Wide Kiosk (WWK) en la calle Bonsuccés 13 con el público de la calle. Hubo mucha gente durante la hora de DJ Deep, mucho baile con los ancianos, vagabundos con estilo, niños frenéticos... todo un encanto de noche dominguera!
Patricia Ciriani

Artículo sobre el Festival Lilliput en la agencia Colpisa

Ya se publicó el artículo de Cristian Reino en Colpisa! 

Errata: Patricia Ciriani no es artista sino historiadora del arte y comisaria de exposiciones, y Monaco Underbeat venezolano... Pero se entiende, visto la rapidez en que fue escrita la cosa, de un día por otro :-)

Textos sobre els/les artistes

CAT + ENG

Oxalá

Instal·lació vídeo, estrena en Europa

CAETANO DIAS

Caetano Dias presenta per primera vegada en Europa, Oxalá, un vídeo d’una aparent simplicitat, que amaga un rerefons carregat de matisos que es van descobrint a mesura que l’ull es fixa en la imatge.

El  vídeo fou filmat íntegrament en un bar de Salvador de Bahia on l’artista es trobava gravant i on casualment va aparèixer,  en un estat d’avançada d’ebrietat, un cura negre que es posà a ballar espontàniament candombe -un ball originari de l’Àfrica  practicat a Uruguai, Brasil i Argentina- davant la càmera. Copsat per la intensitat de l’escena es decidí a treballar-la, tardant un any sencer en editar el vídeo.

Des d’un principi Dias ens mostra un joc de contraris. Partint de la serenitat que atorguen el  blanc i negre, ens presenta un personatge d’un tamís cultural molt allunyat de l’elitisme associat a la música clàssica que l’acompanya (preludi de la Suite nº2 de Bach). D’aquesta manera posa de relleu els mites socialment apresos sobre la identitat cultural, així com  la capacitat de la música per influir en la percepció de la imatge.

Per altra banda, l’efecte de desdoblament creat en la figura del cura, que acaba per adquirir un aspecte fantasmagòric, i l’alentiment forçat de la imatge, que provoca que coexisteixin dos ritmes diferents al vídeo (el sonor de Bach i el visual del candombe), fan que la percepció de l’espectador es vegi alterada.

El resultat final del vídeo és arrítmicament harmònic, un conjunt per contrast agradable a la vista i a la oïda.

Agnès Font

Barcelona, Octubre 2010

Concert per a 3 radios i gotes d'aigua

Instalación in situ, 2003, estrena en Espanya

ARNO FABRE

La instal·lació d’Arno Fabre és senzilla. Es composa bàsicament de tres ràdios amb els cables dels altaveus seccionats, sobre els que hi degoteja una aixeta. Les gotes d’aigua, al caure, restauren momentàniament el contacte elèctric, provocant que les ràdios difonguin vibracions sonores, fragments d’àudio. L’elecció de les emissores i la freqüència de la caiguda de les gotes són les que determinen les composicions, que resulten ser aleatòries i inconstants. El conjunt visual és d’una estètica rudimentària, una barreja de coure, plàstic, aigua i electricitat.

L’orella humana, educada per a trobar un sentit, una lògica al que escolta, s’enfronta amb aquest artefacte a un discurs sonor contrari al que està acostumat. Els fragments de frases, de cançons, de silencis, acaben per crear una espècie de poesia sonora carregada d’informació inconnexa, inabastable i agradablement desconcertant. L’espectador emprèn d’aquesta manera un viatge per un món d’idees fugaces, de sentiments volàtils.

El més sorprenent d’aquesta instal·lació és el fet que sigui la gota d’aigua, associada a la pluja i a la aparent aleatorietat de la naturalesa, la que defineix el ritme d’allò propi de la creació humana com són les paraules o la música. És el capritx de les gotes d’aigua doncs, el que composa la melodia d’aquesta orquestra, com si la naturalesa per sí mateixa tingués un esperit musical.

Agnès Font

Barcelona, octubre 2010.

Temps japonais

vídeo de telèfon mòbil, 70', 2008

Estrena en Espanya

Jean-Charles Fitoussi

Jean-Charles Fitoussi ens presenta, amb motiu del Festival Lilliput, Temps Japonais, pel·lícula filmada a través del telèfon mòbil durant la residencia artística que efectuà a la Villa Kuojyama a Kyoto (Japó) l’any 2008.

Fitoussi ens mostra una visió particular del Japó, la d’un europeu en una ciutat asiàtica. La pel·lícula s’estructura en un mosaic d’escenes de durada variable sense un fil conductor clar, peculiaritat que li ve donada pel mètode de treball poc habitual que utilitza. Aquest, consisteix en filmar l’existència que l’envolta deixant-se guiar per l’atzar per més tard trobar-ne un nexe d’unió, encadenant les imatges reals amb seqüències significatives de documentals sobre la guerra o de pel·lícules rellevants de la història com són La Vía Láctea de Buñuel, Una dona casada de Godard o el Setè Segell de Bergman, entre d’altres. D’aquesta manera el film condueix a l’espectador per entre un joc de referències que oscil·la  entre lo real i la ficció, quedant-ne la seva interpretació al nivell personal.

Un altre tret curiós de la pel·lícula és la subtitulació, que se’ns mostra en aparença incongruent amb la imatge que l’emmarca. El cineasta presenta persones corrents en situacions quotidianes mantenint converses d’índole metafísica, existencial o surrealista “Visca el que és”, “L’existència està per tot arreu. Que fascinant!”, “Va vostè dins d’aquesta realitat?”. Aquesta sobreimposició dels diàlegs imaginats per l’autor, acaba per deixar oberta la possibilitat de que siguin talment reals, recreant una atmosfera curiosa i agradable.

Fitoussi guarda una distància amb el que filma, aquella necessària per accedir al nivell de reflexió. No obstant, acaba per dipositar una certa ironia i una certa amabilitat en la composició final dels retalls d’existència.  

Agnès Font

Barcelona, novembre 2010

The Living Book

Creació in situ, primera intervenció a l’espai públic d’Espanya

ANDREAS KAUFMANN

En aquest bar es projecta un comptador de 8 dígits que recorda vagament a un rellotge, doncs exerceix la mateixa funció, però amb la particularitat que mesura el temps d’una manera diferent. Cada 15 segons s’augmenta al següent valor numèric, resultant que finalment un minut té 4 unitats de temps i no 60, una hora té 240 unitats enlloc de 3.600 etc.

El temps és l'escala en la que es succeeixen els esdeveniments, existint una correlació clara i directa entre el temps i l’experiència vital. L’individu es veu afectat doncs per aquesta convenció en la seva manera de pensar i de viure.

Aquesta instal·lació vol posar de manifest la dicotomia dels temps existents: l’objectiu i el que s’experimenta, el real i el percebut. Anant una mica més enllà, l’autor ens fa reflexionar sobre la dicotomia que formen la vida i la representació de la vida.

Fer participar als clients del bar d’una mesura alternativa de temps és propiciar que es replantegin les seves pròpies estructures associatives, podent transportar-los a una experiència particular, la de posar en dubte el seu rellotge interior, en un ambient relaxat i distès que propicia la reflexió.  

Agnès Font

Barcelona, octubre 2010.

World Wide Kiosk

29 dies de programació musical amb 45 DJs

David Kls Beats

Me crié en Santiago de Compostela en una casa vieja de la Rua Nova, en cuyo portal había un quiosco de prensa donde me podía quedar horas maravillado por los tebeos, revistas, caramelos, e incluso algún que otro cassette o los incipientes coleccionables. Para mí era una pequeña ventana hacia el exterior, hacia un mundo que desconocía.

Ahora internet se ha convertido en esa ventana, e incluso nos permite ir más allá. Nos ofrece la posibilidad de ver un concierto, escuchar una sesión de música, incluso hacer una fiesta online, cada uno desde su casa, en su estudio, en diferentes países. El objetivo de WWK es devolver toda esta información al lugar donde yo la descubría cuando era pequeño... el quiosco.

El quiosco se convertirá en una cadena de streaming de sesiones de dj´s o lives de todo tipo de estilos, países y artistas. Pero será una vía de doble dirección, ya que también enviaremos a la red lo que estemos cocinando dentro de los quioscos Liliput de Barcelona con artistas de la ciudad. Me gustaría ver la cara de un niño mirando el quiosco y viendo por primera vez que existen muchas cosas por ver ahí fuera, aunque seamos realistas...ahora ya nacen muy espabilad@s.

Kls Beats (Ababol Party)

Barcelona, 7 de septiembre de 2010.

Un festival internacional de música electrònica dins un quiosc.

El quiosc de Bonssuccés 13  és conceptualitzat com una finestra oberta a l’exterior, per on veure i ser vist, per on escoltar i ser escoltat. En contraposició a l’espai reduït que constitueix, durant uns dies la música viatja a arreu del món a través d’una connexió permanent via streaming live. 

Per una banda, djs de Barcelona actuaran en directe des del propi quiosc, sent emesos per diferents canals d’internet. Per altra banda, es projectaran les imatges en directe de djs posant música des d’altres ubicacions internacionals, que podran ser observats mitjançant una pantalla ubicada a peu de carrer. A més, existeix la possibilitat de comunicar-se amb tots ells a través del xat.

Un dels objectius de la programació de KLS BEATS és el d’obrir una porta als artistes, demostrant que existeixen formes alternatives a les convencionals, de més difícil accés, de mostrar al públic allò en el que treballen a porta tancada. 

El fet d’utilitzar un espai en desús com és un quiosc posa en evidència la contradicció existent entre la infrautilització d’alguns espais de la ciutat i les dificultats amb les que es veuen molts artistes per trobar llocs on desenvolupar obertament la seva creativitat, és a dir, on compartir-la.

Així doncs, amb aquesta instal·lació es reivindica l’alliberament d’espais morts dins un mercat immobiliari tancat i definit per paràmetres marcadament econòmics, a l’hora que s’expressa la necessitat de trobar una sortida al treball i la il·lusió dels creadors que s’enfronten a uns circuits comercials limitats. En aquest sentit es vol posar de manifest que existeixen formes diferents de concebre el model de ciutat, d’entendre i d’utilitzar els espais que ofereix.

Agnès Font

Barcelona, octubre 2010.

MIRYAM MARIBLANCA

 &

DIEGO CAMPOS

Duo de dansa amb acordeó (30’), del carrer a un quiosc del recorregut Lilliput 

MIRYAM MARIBLANCA & DIEGO CAMPOS ens presenten una adaptació de  l’obra  original “Triste Ego” pensada especialment per al reduït espai  escènic del Festival Lilliput: el quiosc.

Partint d’aquesta circumstància particular, es dóna peu a la reflexió sobre la utilització convencional dels espais, dividits en les esferes publiques i privades, de l’home i de la dona,  i es proposa un canvi en el seu ús, una ruptura dels binomis. El discurs de l’obra discorre doncs per entre les concepcions apreses socialment, preestablertes i aparentment irrefutables, invitant finalment a l’espectador a trencar les normes, a buscar altres maneres de ser i de representar-se.

L’obra s’estructura en tres esquetxos.  Durant el  primer els ballarins prenen un te al carrer, posant de manifest la possibilitat d’invertir les esferes privades i públiques. En aquest primer moment, els ballarins encarnen, a traves de la roba, el rol masculí.

El segon acte recrea una festa, que es desenvolupa a la porteria, transformant un lloc de pas en un espai lúdic. Els ballarins es canvien de roba i s’embelleixen. En aquest acte es pretén cridar l’atenció sobre la importància que es dóna al vestir  i sobre la banalitat existent en el món de la nit. S’evidencia el patent culte al cos i a la vestimenta de la nostra societat, que arriba a ratllar el patetisme, i que condueix més tard a la infelicitat i al buit existencial.

A l’últim acte és quan els ballarins es vesteixen amb la roba amb la que es senten més còmodes,  representant el retrobament amb un mateix, amb l’ego essencial, a través de la soledat.

Agnès Font

Barcelona, octubre 2010.

Awakening

Instal·lació de llum, 2010

ANNETTE MERRILD

La instal·lació Awakening (Despertant) es serveix d’un mitjà tan inquietant, bell i pur com la llum per desviar l’atenció del vianant que passeja tranquil·lament i que, de manera inesperada, es veu sorprès i atret per una projecció lumínica que sorgeix al seu pas. Aquesta, l’obliga a preguntar-se’n el seu significat i a prendre consciència de l’existència del desusat quiosc. El transeünt es converteix des d’aquest moment en espectador.

Així doncs, la instal·lació funciona com un mitjà per a fer reflexionar al vianant ocasional sobre la història oblidada del quiosc, en un nou context en el que les ciutats tendeixen cada vegada més a homogeneïtzar-se globalment, a perfilar-se seguint uns criteris estètics definits pels principals agents econòmics. Molts edificis són enderrocats i substituïts per d’altres més funcionals, molts espais cauen en desús i passen a ser oblidats. Les ciutats van perdent gradualment la seva personalitat, el seu encant original i els seus vestigis que ens parlen del passat.

La llum representa el despertar de l’ànima del quiosc, la vida viscuda i per viure d’un espai en fragilitat, en definitiva, l’esperança de fer-lo reviure.

Agnès Font

Barcelona, octubre 2010.

24-Hour Bed (Biography For A Window)

instal·lació (llit)

ANNETTE MERRILD

24-Hour Bed is an interactive art performance, where you the audience may help create the work and reinforce its message. As an experimental installation, 24-Hour Bed uses the platform of the artistic system to expose one of the harsh realities of the social system here in Barcelona.

5 years ago when I first moved to Barcelona I was fortunate enough to have a great start here as an immigrant. Danish, blond, happily married and a Mum of two, my family and I moved straight into a new home in this beautiful city. However, upon looking for my art studio I was met head on with the bleak reality that this was far to be the case for everyone new to Barcelona. When looking around prospective studio spaces around the City I was confronted to 24-hour beds also known as hotbeds. In these local spaces homeless people were living sometimes up to 40 at a time. These grimy spaces are divided into tiny rooms with only one bed to sleep in, which is only occupied by the same person for 8 hours at a time. The bed constantly remains warm from the previous occupants body heat, hence the hotbed.

Appreciating the beauty of this city should not prevent us from acknowledging the disparity of cultural and economic backgrounds coexisting, here and now, in the middle of the touristic area. By inviting the public to become part of this performance and sleep in the 24-Hour Bed I intend to make people aware of their fellow citizens and the fragile harmony of our collective existence. The Festival Lilliput has given us a platform to deliver a message from an aesthetic perspective: that we can speak out together to expose the problems of this city, namely the housing crisis and the growth of homeless people.

Annette Merrild

Barcelona, September 2010.

Xóchitl. Una històrie d’amor en tres quioscs

Instal·lació, 2010

JEAN-PHILIPPE PEYNOT 

I. XÓCHITL: quan l’amor s’intueix.

c/ Bonsuccés, 12

Inscrit al vidre de l’aparador es mostra el text d’una pàgina que ha estat triada a l’atzar d’un llibre sense títol, on hi destaca un nom de dona, Xóchitl, que es repeteix de forma obsessiva. Desconeixem qui és Xóchitl, què fa, on és, qui és que la desitja. A través del text s’entreveu l’aparador, que està replet d’objectes d’uns colors vius i cridaners que composen un quadre d’un fetitxisme alegre. Aquests objectes ens parlen del món femení, així com de la recreació masculina del món femení. Una línia del text s’escapa del marc de l’aparador seguint un recorregut fins a l’interior de la botiga, invitant a l’espectador a entrar. Actuant com dos capes significants, text i aparador, literatura i realitat, troben el seu nexe d’unió en l’espectador, que és qui els viu. D’aquesta manera, partint d’un relat que es desconeix però que és fàcilment comprensible, l’espectador s’introdueix en la història, començant-ne una de nova. Aquesta obra simbolitza el naixement de l’amor: un collage de pensaments repetitius i d’imatges significatives.

(continua al quiosc del carrer de la Portaferrissa, 20)

II. E VEIG A VÓS: el despertar de l’amor conscient, a través de la mirada.

c/ Portaferrissa, 20

Tres dibuixos descriuen el pensament i l’emoció quan la paraula deixa de significar. El dibuix constitueix el final del text i el principi d’una forma diferent d’expressió, quan la paraula està esgotada d’escoltar-se a sí mateixa. El primer dibuix ens mostra un rostre, com a superfície en blanc, com a carta de presentació, com a punt de partida de les relacions humanes i uns ulls, els forats cap a la subjectivació, cap al sentiment. El segon dibuix defineix un ull –un subjecte– ubicat a la perifèria del camp visual –el món– : un subjecte atrapat per la seva percepció limitada. El tercer dibuix és una finestra oberta al món, cap a un món que té nom de dona, potser el de Xóchitl. El dibuix com el principi d’una nova forma d’expressió s’enllaça en aquesta instal·lació amb l’exhibició de frases arrancades dels seus contextos, aïllades, però que constitueixen per elles mateixes entitats significatives i que expressen amb claredat un sentiment universal, el de l’amor.

(continua al quiosc del carrer de la Portaferrissa, 30)

III. SÍ. SÍ DEBEMOS. BÉSAME: quan l’amor es converteix en paraula, en gest.

c/ Portaferrissa, 30

Primer l’amor és una idea, potser una obsessió. Més tard es fa conscient de sí mateix i l’individu es confronta amb l’experiència de l’enamorament, que magnifica l’existència. Finalment, en aquest quiosc, l’amor es materialitza. Les frases, descontextualitzades, mantenen el seu significat a l’hora que es converteixen en imatge; es fusiona literatura i estètica, contingut i continent, formant un conjunt sensorialment agradable, quan l’amor es materialitza.

Fi.

Agnès Font

Barcelona, octubre 2010